Records, anècdotes i molta emoció

Vull presentar-vos una experiència molt tendra que ha tingut lloc a l'escola la Gavina de Picanya (València), és una cooperativa que pertany a l'escola valenciana.

S'ha fet amb els xiquets i xiquetes de 4 i 5 anys, açí teniu el link de l'escola per si vos pica la curiositat.

www.escolagavina.cat

Fins ara hem aprés moltes coses de quan erem molt menuts i menudes: com hem arribat a la panxa de la mare, l’embaràs, el part i els primers mesos de vida. També hem descobert que tenim un arbre genealògic, on els iaios i les iaies són part fonamental. Ara volem donar-los protagonisme, reconèixer la seua importància en l’educació dels nostres xiquets i xiquetes per aixó els hem convidat per a que ens expliquen les seues vivències: històries de quan eren menuts, quines joguines tenien, a què els agradava jugar, quins contes escoltaven o contaven als seus fills i filles quan eren menuts, quines cançons cantaven, com era la seua escola, quines coses els agrada fer… Lo important no és el que ens expliquen, allò veritablement important i emocionant és veure aquestes persones “una mica grans” que fan l’esforç de recordar i de compartir amb nosaltres la seua saviesa, les seues vivències i emocions. El dia de la festa de falles vingué Pepica, la iaia de Mireia, ens va mostrar com es feien els bunyols de carabassa. Aquest dimarts ha vingut l’altra iaia, Xelo, ens ha contat el conte de “Randa Parranda”, on el protagonista és un conillet. L’acompanyava els iaios d’Adrià Chardí, Tomás i Carmen, el iaio ens va explicar com de menut, com no tenien joguets se’ls feia ell i com a mostra ens portà uns tiradors i un catxirulo. Ha estat un goig escoltar-lo i compartir la seua vitalitat La iaia ens conta com era la seua escola i que el que més li agradava era dibuixar i ens ensenya un dibuix que encara guarda com un tresor. També han vingunt Vicenta i Alfons, els iaios d’Alfons. El iaio ens ha fet viatjar a la seua infantesa, a la seua escola, haurieu de veure com la menudalla obria els ulls quan ens explicava com era la seua escola, on jugava i amb quines coses. La iaia Vicenta ha vingut ben carregada amb els cobertors fets amb trossets de tela. Quina preciositat. Ens acompanyaven els iaios de Noèlia: Amparo i Fernando. La iaia ens ha ensenyat com fer un ninot amb llana, estima i els cuquets de les llibretes, el iaio ha fet memòria i ens ha fet una descripció de les seues joguines i de com les fabricava. Andreu ha estat acompanyat per la iaia Amparo que és metgessa, ha fet una demostració de com s’ha d’envenar un xiquet quan té una ferida. Mitja escola infantil arribà a casa amb alguna vena colocada! Sunsi, la iaia de Carla, ens ha cantat la cançò del tren en molts idiomes: rus, xinés, francés, anglés i sabeu què? Sempre l’enteniem, hem cantat i ballat bona cosa. Esperem amb impaciència les properes visites, l’experiència compartida és emocionant i tendra. Gràcies.